tenim nyores al cole

TENIM NYORES AL " COLE "

Al llarg d’aquests dies hem pogut veure al nostre hort escolar un nou vegetal que comença a créixer-nos des de fa un temps; a més a més és un producte típic del nostre poble i de la nostra zona.

El procés per al creixement d’aquestes és llarg: el primer pas és posar un potenciador a la terra per a que les llavors agafen be al lloc on van a ser plantades, per a protegir-les del fred i l’humedat es fa aquest hivernacle menudet dintre del qual estan les primeres plantetes, que ja comencen a veure's, de les que després eixiran aquestes hortalisses de color roigenc amb les que elaborem tot tipus de brous i menjars que li donen aquest gust tan peculiar i extraordinari als diferents plats en els que s'utilitzen.

FAULES I ANÈCDOTES 2nV

ALBA I EL LLOP.

Una vegada una xiqueta que es deia Alba tenia un amic que es deia
el "Llop malvat". Un dia que la xiqueta va anar a la selva i va veure
el seu amic "Llop malvat" li va dir: Per qué no trates de ser bó?
Val, ho seré perquè sóc el teu amic.

Moralitat: Val més ser bó, que ser dolent. TANIA






ANÈCDOTA.

Un cap de setmana que anarem a Alcoi amb uns amics dels meus pares arribarem a una casa que tenim en Alcoi. Així que anarem a menjar, i quan el meu pare va traure l'arròs amb conill es va caure a terra tot.
Va ser molt divertit i ens vam riure molt. SOFIA





EL CONILL I EL GOS.

Açò era una vegada un gos que era molt revoltós; un dia estava de camí
a la seua casa i al dia sigüent anà a la casa del seu amic el conill i anaren
al pati, jugaren a la pilota i quan es cansaren de jugar a la pilota jugaren
al pilla pilla i el conill va dir: -Li preguntem als teus pares si et pots
quedar a dormir? Els seus pares li van dir que sí i el pare conill els va
montar una tenda de campanya.

Moralitat: Si ens portem bé, els pares ens deixen anar a dormir a casa dels amics. ISABEL SANCHEZ.


EL TAURÓ I EL SALMÓ.

Hi havia una vegada un salmó que es va perdre a la mar i no sabia tornar a casa. Nadant es va trobar amb un tauró que se'l volia menjar i el salmó li va dir que no se'l menjara perquè volia tornar amb els seus pares i a camvi el salmó li donaria menjar; llavors el tauró li ajudà i el salmó i els seus pares li van donar menjar.

Moralitat: Cal ajudar als altres i compartir. MARIA ESTEBAN




ANÈCDOTA.

Un dia estavem netejant la gabia del canari; quan vam alçar la gabia el
canari quasi s'escapa i quan ens vam adonar, vam baixar la gabia molt
ràpid i ja la vam netejar. LAURA GARCIA





ANÈCDOTA.

Una vegada estava jugant amb la meua gossa lluna a agafar la pilota i de sobte em vaig pegar un colp al dit; em vam portar al metge i em va emvenar el dit. MARIA MARTÍN








ANÈCDOTA.

La meua tia estava en la vorera de la piscina i el meu germà i jo, sense
que s'adonara, la vam tirar a la piscina i la vam plenar d'aigua. Nosaltres
ens vam riure i la meua tia també. JAVIER




FAULA.



Personatges: Són el gat i el gos.



Una vegada un gat estava jugant amb un ratolí i de sobte un gos li va dir: puc jugar amb vosaltres? La moralitar diu: "Els enemics també poden jugar" MARIA MARTÍ





ANÈCDOTA.


Un dia la meua cosina Belén i jo estavem en el camp i vaig trobar una

rabosa i vaig agafar al meu gos per a que no li fera res i el meu oncle va

anar a ca la meua avia després de vore a la rabosa en el camp.

ISABEL SANCHEZ.




LA GRAN CARRERA

Açò eren dos amics: Felip el conill i vicent l'esquirol. Un dia que estaven avorrits van decidir fer una cursa a través de la pineda fins arribar al port. El que resultara guanyador de la cursa s'emportaria de premi una bufanda feta per Jacinta, iaia de Felip. L'arbitre de la cursa seria Victor el pardal fuster. Van quedar un dia molt solejat i preciós per a correr. Allí a la entrada de la pineda estaven preparats i quan Victor va donar l'eixida van correr, Felip pel sol i Vicent botant de pi en pi per les copes.
Felip va haver de parar a descansar diverses vegades i Vicent no;així que li va guanyar. Victor va donar per vencedor a Vicent i li va entregar el premi.

Moralitat: Felip va aprendre que per molt correr no s'arriba abans a cap lloc. AARÓN














EL COALA I EL LLEÓ.


Hi havia una vegada un coala que anava per la sabana i es va trobar amb el lleó i el lleó estava dormint; el coala es va espantar dels ronquits del lleó i mort de por s'en va anar, però es va deixar una cosa, una fulla d'eucalipteQuan el lleó es va despertar i va olorar la fulla va dir: -Jo crec que la fulla aquesta es d'un coala com Paiasset que sempre está menjant fulles. El lleó va anar per la sabana i quen va trobar a paiasset li va dir:
-Has sigut tú qui m'ha deixat esta fulla? i va dir Paiasset: -Sí he sigut jo qui l'he deixada sense voler. Va dir el lleó: -No, si ja ho sabia, però per quètremoles? - Com ha vingur tan enfadat, va dir el coala. -Val, te perdone, va dir el lleó. -Gracies, contestà el coala.

Moralitat: Que no hem de deixarnos res en cap lloc que no siga nostre.

LAURA GARCÍA.

EL LLEÓ, EL LLOP I LA GUERRA.


Un dia un lleó va convidar al seu amic el llop i es van posar a veure la tele i van posar Antena 3 i estaven fent notícies i en les notícies havia guerra entre israelians i palestins i aixó que és el poble de Deu, veien com moria gent i va dir el lleó:

-Millor que canviem de canal perquè la violència no resol res. A tot el mon li agrada la pau més que la guerra.



Moralitat: La pau és el millor que hi ha en el mon. ALEX

EL LLEÓ I EL LLOP

Hi havia un vegada un llop que es deia Vicent i un lleó que s'anomenava

Alex i els dos s'odiaven moltíssim. Sempre que Vicent caçava un presa
Alex li la furtava, fins un dia que Vicent va cridar uns amics i junts van
fer fora Alex.

Moralitat: No sempre guanya el més fort sinò el més llest.

AARÓN VERDÚ.